De 1999 a l’actualitat
Des de finals del segle passat, el Museu ha continuat rebent nombrosos premis, com ara el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya (1999), per les tasques de conservació i divulgació de la cultura popular; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2007); el Premi IPA España de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar (2009), i diversos certificats d’excel·lència d’organismes o institucions internacionals.
1995-1998
Si bé fins aquell moment el Museu era de caràcter privat, la creació de la Fundació Museu del Joguet de Catalunya va comportar la cessió gratuïta de tot el fons a la nova entitat. Durant aquell període es van dur a terme obres de reforma i condicionament de l’edifici, fins que el 12 de desembre de 1998 el Museu va obrir definitivament les portes.
El Museu del Joguet de Catalunya
El 18 de juny de 1982 es va inaugurar la seu del Museu del Joguet de Catalunya en els locals de l’antic hotel, gràcies a la col·laboració de Lluís Duran. Situat en un entorn immillorable, el nou equipament va aconseguir posicionar-se ben aviat dins l’oferta cultural de Figueres i esdevenir un dels més actius i populars. Tot just el primer any de l’obertura es va arribar a la xifra de 20.000 visitants. Joan Brossa en parlava qualificant-lo com «el millor museu de l’Empordà».
El camí cap a la decadència
L’adveniment de la Guerra Civil va estroncar la brillant trajectòria de l’hotel, que es va veure abocat a un progressiu descens de qualitat que comportaria la seva clausura a finals de la dècada dels setanta. Un dels episodis més controvertits que es recorden d’aquella darrera etapa de l’hotel va produir-se el 20 d’octubre de 1943. El brigadier Reginald Miles, un militar condecorat de l'exèrcit neozelandès que havia fugit d'un camp de concentració italià, va aparèixer mort a la seva habitació. Malgrat que la història oficial apunta al suïcidi, fruit d’una depressió, altres van especular amb un possible assassinat per part d'espies alemanys o bé del Govern de Franco.
Gran Hotel París
Les necessitats d’adaptació als nous temps i altres menesters van obligar a emprendre una ampliació. La intervenció arquitectònica de Pelai Martínez Paricio, que va bastir una nova planta damunt del menjador, transformaria per sempre l’aspecte de l’edifici.
Hotel París
Una descendent de la família Terradas, la Margarida Terradas, i el seu marit, Francisco Lagresa, transformen l’edifici i el converteixen en un referent de primer ordre en el camp de l’hostaleria, el Gran Hotel París. Va ser l’inici d’una època daurada d’àpats esplèndids al restaurant, memorables nits de Cap d’Any i il·lustres visitants, com ara Josep Pla o Francesc Macià. La història de l’hotel queda palesa a través d’un gran rètol de l’època a la façana.
La Casa Terradas
La família Albert i Terradas, una destacada nissaga empordanesa procedent de Vilabertran, va encarregar la construcció de la casa pairal l’any 1767. L’escollit per realitzar l’obra va ser Pedro Martín Zermeño, enginyer militar distingit amb honors per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Durant la seva estada a Figueres, també va projectar el castell de Sant Ferran. D’aquella mansió, encara se’n conserven el portal d’entrada, una part de la façana, un triple espai interior i l’escalinata d’accés al primer pis.
