Els fons del Museu del Joguet de Catalunya estan formats principalment per jocs i joguets industrials de finals del segle XIX fins als nostres dies.

Entre les propostes que trobem a la col·lecció, destaquen els joguets de llauna litografiats, realitzats durant el període d’entreguerres a les manufactures Rais de Gràcia (Barcelona) o Payà d’Alacant; la maqueta ferroviària analògica; les nines de cartró catalanes (pepes), les confeccionades amb elements de porcellana, i d’altres obrades a la primera meitat del segle XX, com ara les italianes Lenci; els magnífics teatrins impresos per Paluzie i Seix Barral a Barcelona, a finals del segle XIX i inicis del segle XX; els joguets mecànics de procedència alemanya; els joguets de cartró d’Antoni Penas de Barcelona i l’àmplia col·lecció de jocs relacionats amb el cinema i els seus antecedents: zoòtrops fabricats per Agàpit Borràs a Mataró, llanternes màgiques, el Cine NIC i els projectors Pathé Baby, entre molts d’altres.

També trobarem les preuades col·leccions d’art popular de Guy Selz ―molt conegudes i estimades per André Breton―, juntament amb les d’Alan Glass i Isidre Bravo. El fons es complementa amb les obres de diversos artistes: Joan Brossa, Antoni Tàpies, Antoni Miralda, Francesc Abad, Frederic Amat, Joan Rabascall, Josep Guinovart, Albert Ràfols Casamada, Terry Berkowitz, Aube Breton, Guglielmo Achille Cavellini, Josep Maria Riera i Aragó, Pascal Comelade, Kim Domene, Gabriel, Guillem Cifré, Cesc, Jean-Claude Biraben, Megan Merlatt, Pere Noguera, Enric Pladevall, Fer, Roser Capdevila, Claes Oldenburg, Xavier Mariscal, Modest Cuixart, Mompó, Bon, Josep Obiols, Agàpit Borràs, Lluís Vilà, César, Claude Massé, Mercè Riba, Adrià Ciurana, etc.

Alguns dels joguets del fons provenen de grans personatges que n’han fet donació al Museu. Seria el cas de l’osset dels germans Anna Maria i Salvador Dalí ―que fascinà Federico García Lorca―, el siurell de Joan Miró, l’arrossegall de Joan Brossa o els joguets de Josep Maria Palau i Fabre.