El popular joc de l’oca té un origen incert tot i que es considera, basant-se en els jocs practicats a l’Orient Mitjà i Àsia, que s’hauria creat a Itàlia cap al 1580. Al Metropolitan Museum of Art de Nova York es conserva un luxós tauler de joc de l’oca de finals del segle xvi, produït a l’Índia amb banús, ivori i fil d’or a partir de models de gravats italians, que inclou un tauler d’escacs a l’altra cara. Poc després que fos inventat, el duc de Toscana, Francesc I de Mèdici, en va oferir un exemplar al rei d’Espanya Felip II.

Diverses versions del joc es van imprimir o registrar a Londres i a Lió a finals del segle XVI i principis del XVII. Es coneix un gravat català d’un joc de l’oca del segle XVII amb cent quaranta-una caselles, en lloc de les seixanta-tres habituals, en les quals hi ha figures que podrien indicar que s’utilitzava per a juguesques entre bevedors. Ja des del segle XVIII se’n creen versions pedagògiques i, més endavant, versions polítiques i propagandístiques, entre d’altres. La popularitat del joc de l’oca es manté encara actualment i ha servit d’inspiració a diversos artistes.

El joc, en el qual poden participar dos o més jugadors, consta de seixanta-tres caselles disposades en espiral per les quals ha d’avançar la fitxa de cada jugador, tot evitant diversos obstacles, fins arribar al centre del tauler. Depenent de la casella on es va a parar, la fitxa pot avançar saltant d’oca a oca, quedar-se sense moure’s durant un torn (si és a la casella de la presó o de l’hostal) o fins i tot haver de començar de nou el joc (si va a parar a la de la mort). Guanya el jugador que arriba primer a la casella final.

En aquest àmbit es mostra una selecció dels jocs de l’oca del Museu, entre els quals destaca el «Grand Jeu de l’Oie», editat a França l’any 1890, que conté un doble joc de l’oca.

 Escolta la música